Fragments d'un discurs amorós

A la primavera del 1977, Roland Barthes tot just ha estat acceptat com a professor al Collège de France, una distinció vitalícia de les més prestigioses daquesta institució educativa francesa, que ara Barthes comparteix amb noms essencials de la cultura com Jules Michelet, Paul Valéry o Michel Foucault. I per celebrar el seu estatus acadèmic, Barthes sestrena amb un llibre que sembla capaç de prescindir absolutament de la pompa de lAcadèmia: Fragments d'un discurs amorós.
Després d'un històric programa a tres bandes amb lescriptora Françoise Sagan, on Barthes és entrevistat per Bernard Pivot a lApostrophes, el text Fragments dun discurs amorós coneix un èxit instantani de vendes, arribant a esgotar 15.000 exemplars en dues setmanes. Barthes encisa els espectadors, que descobreixen un acadèmic intel·ligent, seductor, irònic, vibrant. Al marge de lèxit comercial, aquest títol es converteix ràpidament en una referència inexcusable per parlar de lamor. Seguint el fil argumental marcat pel Werther de Goethe, i en un recorregut de lectures que va des de Proust fins a Nietzsche, passant per Stendhal, però també per Freud o pel Tao, Barthes construeix una de les disseccions més metòdiques i, potser per això, més apassionades, del segle XX.

2015, centenari del naixement de Roland Barthes

«Una elegia emotiva (...) La prosa lúcida de Barthes destil·la una passió extraordinària.»
PETER ACKROYD

«Records commovedors es barregen amb una prosa precisa, a vegades de notes desesperades, malgrat el temor de l'autor de "convertir-se en matèria literària".»
JULIAN BARNES

«Una exuberant celebració de l'amor i del llenguatge (...) els lectors gaudiran de la seva riquesa i de les seves obscures delícies.»
THE WASHINGTON POST

Roland Barthes (1915-1980) va ser un crític i assagista francès que va desenvolupar gran part dels seus escrits en els àmbits de la lingüística i de la literatura. Barthes sempre es va definir com un «individu incert», a cavall entre disciplines, massa literari per als lingüistes, que el consideraven un intrús, i excessivament formal per al gust dels literats, que tampoc no ladmetien com a un dells. Potser la seva ambigüitat lha convertit, amb el pas del temps, en un dels pensadors i teòrics amb més influència al segle XX.
Barthes va estudiar literatura clàssica a la Sorbona, però la seva mala salut (va patir de tuberculosi de jove) va afectar la seva carrera universitària, i durant la primera etapa de la seva vida es va veure obligat a viatjar constantment per trobar feina com a professor. Va recórrer França, Romania i Egipte, i va contribuir al diari Combat, un periòdic desquerres de París. Per fi es va instal·lar al Centre National de la Recherche Scientifique, on hi va estudiar lexicologia i sociologia durant 7 anys. El 1957 es va traslladar a Middlebury College per impartir-hi classes, tot i que no dominava bé langlès. A principis dels seixanta va tornar a França i allà va explorar la semiologia i lestructuralisme, qüestionant teories acadèmiques tradicionals de la crítica literària. Va acusar la crítica clàssica de burgesa, i de practicar la ignorància selectiva, en no admetre teories noves com la del marxisme. El 1977 va ser designat titular de la càtedra de Semiologia Literària del Collège de France, especialment creada per a ell per indicació de Michel Foucault. Va representar la seva consagració, i també va ser lany de ledició a França de Fragments dun discurs amorós, la seva primera publicació després de prendre possessió de la càtedra.